II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET
La II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET, un espai de trobada i intercanvi per a músics i públic.
A la nostra societat actual, cada volta més dominada per la banalitat i el mercantilisme, cal reivindicar el valor de la música com a element vertebrador i integrador, a més de com eina d’educació infantil i juvenil per la seua potent capacitat de cohesionar individualitats disperses i d’arrelar ben al fons en la construcció de la personalitat particular. Des del més profund convenciment de que la música és molt més que un simple entreteniment buit de contingut, la plataforma d’entitats i col·lectius BENIMACLET VIU va organitzar, dissabte 9 d’abril, la II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET, evolució natural de la primera experiència que es va desenvolupar al 2010, dins el marc de la multitudinària Trobada d’Escoles en Valencià de la Ciutat de València celebrada a aquest antic poble de L’Horta, actualment barri de la ciutat.
La FIRA DE LA MÚSICA es va organitzar en dues vessants complementàries. Per una banda, es va voler mostrar a la gent de Benimaclet i d’altres indrets propers i llunyans que per allà es deixaren caure una mostra de l’enorme varietat estilística que actualment ens ofereix la nostra música i de la gran qualitat artística que han assolit els nostres cantants i músics, malgrat la precarietat i fins i tot el bandejament dels mitjans de comunicació massius que sovint pateixen. Per l’altre costat, va voler ser una ocasió de trobada per a músics, productors i promotors, un espai on poder intercanviar impressions i enfortir contactes per tal de reforçar un sector cultural de gran importància per a noves i antigues generacions i que no rep el suport que es mereix.
L’organització va posar a disposició dels músics participants un entaulat i un equip de sonorització mínim per tal que aquells que ho desitjaren pogueren mostrar en directe una part del seu treball. Així, el grup de ball folk Rascanya, que continua fent girar la seua maqueta “Rascanya 1”, va inaugurar la secció de directes, quasi a la sobretaula del dinar popular. El relleu el prengué el riberenc Néstor Mont, presentant el recentment editat nou treball en solitari “Amor de terra” i acompanyat per Pere Ródenas al baix. Els va succeir el Doctor Dropo, nom amb que Francesc Pedroche es va reinventar com a cantautor poètic i satíric anys després de la dissolució del mític grup de rock Dropo i que va portar el seu últim enregistrament “Psicòtrops”. A continuació, el torn va ser per al grup Naia, grup en revalorització constant que, a pesar de la formació un poc reduïda en que es va presentar, va oferir un reeixit tast del seu disc “Joc d’emocions”, més una versió nova del conegut tema de Raimon “Parlant-me de tu”. Carles Pastor va portar “Els ulls de Bob” acabat d’imprimir, on tracta textos de poetes valencians i els engronsa en músiques de clara influència dylaniana, tot això embolcallat en una original i variada presentació gràfica obra de Jordi Albinyana; a l’entaulat va fer-ne un tast, acompanyat també per Pere Ródenas, però aquesta volta a la guitarra. Les actuacions breus varen ser concloses per la Gent del Desert, que ens portava davall el braç el seu molt recent “Celebració de la tempesta” i que, a pesar de l’atípica formació amb que es presentaren, varen deixar ben clar perquè és un projecte ja ben consolidat.
Mentres els músics es rellevaven, es va aprofitar per xerrar un poc en públic, com si d’un set radiofònic es tractara. Així, els músics també pogueren donar a conèixer les seues novetats, opinions i impressions. Ernest Estornell, de BENIMACLET VIU, va exercir l’ofici, prestat i fugisser, d’entrevistador. Però clar, el format de mini-actuació acústica, òbviament, no va donar cabuda a molts altres representants de la música valenciana que també varen acudir a la cita, uns per portar les seues novetats discogràfiques, altres per conversar un poc a micro obert, molts per retrobar-se amb amics i companys i uns quants, només per tafanejar. La plaça de Benimaclet va quedar farcida de músics, entre els quals es trobaven components dels grups Obrint Pas – a l’aguait de l’eixida definitiva del seu nou esperat disc “Coratge” – i La Gossa Sorda, tots dos protagonistes del concert “10 anys del Terra”, el passat 2 d’abril, amb què BENIMACLET VIU donava inici a les jornades “Benimaclet t’estime”; Rafa Xambó, quasi acabat d’arribar de presentar el seu guardonat “Andanes” al BarnaSants; Artaica, el nou grup de Mara Aranda, Xavi Folch, Agustí Vidal i Sergi Rajadell amb “Nits cosides”; Sergi Contrí, què ja té quasi enllestit el seu segon enregistrament; gent de Rapsodes i El Trineu Tanoka, tots dos també amb disc acabat de publicar, membres de les rondalles de Pep Gimeno “Botifarra” i de Carles Dénia i del grup Carraixet; i veterans incombustibles com Julio Bustamante, ara amb la col·laboració Maderita, Carles Enguix, amb el seu nou producte “Lògic” i Xavier Morant, també anunciant l’eixida de “Revolutum”. Finalment, Josep Vicent Frechina, gran crític i musicòleg, va arribar a temps d’afegir-se a la festa musical, procedent directament de Manresa i a punt de presentar oficialment el seu nou llibre “La cançó en valencià: Dels gèneres tradicionals als repertoris moderns”.
I tot açò no haguera estat possible sense la participació en primera línea del Col·lectiu Ovidi Montllor (El COM), agrupació que acull actualment a més d’un centenar de grups i cantants en valencià per tal de reforçar el seu coneixement i divulgació, organitzar circuits d’actuacions i potenciar l’impacte mediàtic, sobre tot mitjançant el lliurament dels “Premis Ovidi Montllor”, dels quals en breu es publicarà la convocatòria de la sisena edició, els COMconcerts i el circuit So de Sons. A un costat de la seua parada es trobava la del segell discogràfic Comboi Records, que aglutina gent com Eva Dénia, Gent del Desert i Carles Dénia, entre d’altres, mentres que a l’altre costat es va instal·lar el segell Mésdemil Produccions, que actualment està desenvolupant una frenètica activitat de gravació, edició i promoció de molts músics novells i alguns de no tant, com Rapsodes, El Trineu Tanoka, Arrós Caldós, Batà, Miquel Herrero i Els Autòmats, Andreu Valor, VerdCel, Pepet i Marieta, Agraviats, Odi, Lilit i Dionís, Ànima Maleïda, Indefinits, Red Roja, Enderrocks, Pellikana, Bertomeu, Ovidi Twins, Ender o Make Some Are Us entre d’altres.
A dos quarts de set, l’entaulat va ser ocupat per una sucosa novetat: Benimacletfolc, el grup de ball popular i festa format per prestigiosos músics de Benimaclet: Xavi Folch (Artaica), Àlvar Carpi (Quamlibet i 21 Grams), Paco Medina (Quamlibet), Pere Ballester (Rascanya) i l’excepcional veu de Maria Amparo Hurtado. Al matí ja s’havia fet un taller, dirigit per Anna Codonyer, per practicar els balls, però a l’hora de la veritat, la plaça es va veure plena a vessar de gent seguint les passes de les masurques, polques i tarantel·les que Benimacletfolc anava llançant a l’aire com l’encanteri del flautista d’Hammelin: impossible restar quiet sense ballar. Sincerament, una molt grata sorpresa que va crear un ambient incomparable.
Després de la disbauxa, va arribar l’assossegament. Feliu Ventura va ocupar l’entaulat, aquesta volta flanquejat per l’inseparable Borja Penalba i la cel·lista Sara Chordà. Feliu i Borja comptaren amb un clar i incondicional suport de molts amics de joventut entre el nombrós públic, però també varen colpir gent que era la primera volta que escoltava les seues cançons profundes, filades amb poesia, enlairades per la veu tremolosa i emotiva de Feliu, engronsades en els acords de la guitarra de Borja i acaronades, de vegades, pel violoncel de Sara. Tota una retrospectiva del camí recorregut pel cantautor xativí, des del ja llunyà “Alfabets de futur” (2006) i més enllà, però que ja va anunciar ben clar que està enllestint noves cançons, que molt prompte les enregistrarà i que a la tardor presentarà el nou disc que tanta gent està esperant des de fa temps i que, segons ha deixat escrit ell mateix, serà un disc de síntesi, d’essència, de concreció, sense artificis ni embolcalls interferents, des de l’activisme musical i el compromís poètic. Sense dubte, es farà llarga l’espera.
I en això va caure la nit, quasi estiuenca, i una espectacular taula per a més de 150 veïns va travessar la plaça i part del carrer de punta a punta per sopar entrepans ben farcits. La nit no podia acabar sense la màgia de la música d’arrels més profundes, i les albades varen ressonar de nou als cantons dels vells carrers de l’antic poble de L’Horta per concloure unes jornades inoblidables.
Cal no oblidar que la II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET va ser el tram final de les jornades “Benimaclet t’estime”, organitzades per BENIMACLET VIU per primera volta aquest any. Dites jornades van tenir l’inici al multitudinari concert “10 anys del Terra” – vora vuit mil persones – d’Obrint Pas i La Gossa Sorda el passat 2 d’abril i han inclòs la taula redona “De la València global a les valències resistents”, protagonitzada per membres de diferents col·lectius i plataformes veïnals de la ciutat de València i on es varen mostrar altres formes de viure, relacionar-se i interaccionar amb l’entorn urbà; la xerrada-presentació del nou disc d’Obrint Pas, “Coratge”, on, al IES Ferrer i Guàrdia, Xavi Sarrià i Miquel Ramos varen explicar totes les històries d’aquest extraordinari disc-llibre d’imminent lliurament a les botigues; l’acció “Recuperem els carrers!”, on alumnes de la recentment creada Escola de Pilota de Benimaclet, mestres i amics van ocupar el carrer per jugar al raspall i reivindicar els seu ús públic, tradicional i lúdic, tot sota la tutela d’Álvaro, el gran campió de Faura, i la jornada matinal del dissabte 9 d’abril, on la plaça de Benimaclet va ser envaïda per colles de dolçainers, xarangues, La Muixeranga de València, els gegants Moro Maclet i Tirant Lo Blanc, la mostra de col·lectius i entitats veïnals vingudes d’altres cantons de la ciutat, la final del torneig d’escacs del Centre Instructiu Musical i l’Associació de Veïns, el jocs gegants de Clarió, l’espectacle de titelles per a grans i menuts de Lluerna Teatre, el taller de danses populars, mostres de productes decoratius artesanals, actuacions dels artistes de carrer del Kaf Café, el dinar i el sopar populars i tantes coses més per reforçar la coneixença i la col·laboració entre veïns i tornar a reivindicar l’ús del carrer com a espai públic comú, com a lloc de trobada, coneixença i intercanvi entre les persones.
Ernest Estornell
BENIMACLET VIU
10 d’abril de 2011
*Fotografies d’Ernest Estornell i Joan Vicent Estornell
